Morin 2010 sobre els mitjans de comunicació massiva

(Apunts preparats per MMasgrau)


Edgar Morin. “Nuevas corrientes en el estudio de los medios de comunicación masiva”. La comunicación. 10 voces esenciales. Barcelona: CPC Editor, 2010. p.153-163.

L’autor polemitza els termes:

Comunicació massiva: veu una disjuntiva en el terme

Cultura: en fa dues definicions: “lo que se interpone entre la naturaleza y el individuo,  lo que alimenta en sueños y mitos, en normas y reglas la vida personal de los miembros de una sociedad.” p. 153

Els nous estudis en comunicació es plantegen la relació entre comunicació i cultura.

Si els mitjans són “efectivamente vehículos, acumuladores y aceleradores culturales” p. 154 i es constitueix un sistema cultural sobre els mitjans massius, cal plantejar-se si cal promoure una cultura de fons o bé que cal deixar que es desenvolupi aquesta cultura dels mitjans que ens bombardeja. Si cal fomentar una cultura de fons, apostem per una cultura clàssica, humanista o cal inventar-ne una? L’autor proposa generar una nova cultura antropològica i planetària o bé cultures continentals o regionals.

Hi ha els dos pols: producció i creació. Els mitjans han revalorat la figura de l’artista, ja que els necessiten per anar fent permanentment propostes noves. En el pol més creatiu, es generen espais més o menys marginals  de cultura independent. Calen espais més marginals en totes les arts per garantir que tot l’àmbit no es torna estèril. p. 155. En una majoria d’espais, poc creatius, la producció i el consum s’equilibren. Cal una tensió entre espais més creatius i onírics i espais més realistes (que treballin en llibertat) per fer avançar la cultura. p. 156

Cal fer desenvolupar la cultura. Hi ha cultures nacionals, regionals. La cultura mundial es basa en la cultura tecnicista occidental. P.157 Caldria repensar-la i enriquir-la i vetllar per la salvaguarda de les cultures del Tercer Món.

Sociologia dels mitjans de comunicació massiva: 1940-50; EUA; preval l’esquema d’anàlisi funcionalista de Lasswell:

Els mitjans de comunicació:

1.       S’han d’entendre com a emissors d’informació

2.       Volen obtenir un efecte en el receptor, volen persuadir-los

3.       Cal plantejar-se, doncs: Qui diu, què, a través de quin mitjà, a qui, amb quin efecte

Morin remarca que s’ha posat l’èmfasi en les preguntes a qui i en el seus efectes. El què s’analitza per mètodes objectius (anàlisi de contingut).

El contingut no es considera una emanació de la cultura; es considera que la cultura de masses és una caricatura de la cultura fins ara reservada a la intelligentsia i una forma de democratitzar-la.

La matriu de Lasswell és sistèmica, no és crítica (llevat dels estudis de Lazarsfeld).

Cultura de massa i esperit del temps

L’autor defensa que els mitjans, si bé difonen en major o mesura totes les cultures (escolar, nacional, religiosa) s’ocupen sobretot de difondre la cultura de massa. L’entén així

La cultura de massa

a.       Com un sistema propi

b.       Com un sistema en relació amb (format per i modifcat per) el sistema social i la història.

El sistema de cultura de massa tendeix a retroalimentar-se, a autoequilibrar-se en la pregunta de Lasswell “qui diu què a qui”.  Així, “la producción-creación se enlaza con la empresa capitalista o burocrática y constituye un tipo particular de industria, la industria cultural;  el consumo cultral está unido a la civilización-cultura burguesa moderna, y el todo inmerso en un magma evolutivo que designamos con el nombre de sociedad tecnicista-industrial-burguesa-de consumo-individualista-de-ocio, etc. 158  Mariona: relacionable amb la societat abismal (de Sousa Santos)

El punt atrofiat del sistema són els Canals: “l’autor tendeix a ofegar-s’hi, dissol els mitjans massius en una cultura. p.158

Joyce “els meus consumidors són tal vegada els meus productors?” La cultura de massa es regeix per l’esquema econòmic producció-distribució-consum.

a.       Una dialèctica de producción-consum sobre la base d’un mercat cutlural de tipus particular que poden entendre’s a partir de la fórmula marxiana “el productor crear el consumidor”

b.       Una cooperació competitiva entre productors (estat, industrials, comerciants) i creadors (artistes i intel·lectuals).

El creador aporta al producte el seu caràcter original i també la seva redundància.

El problema entre productors i creadors ens remet als problemes de relacions i de lluita de classe a la societat.

“mi sistema concibe la cultura por sí misma en su temática y teniendo en cuenta los caracteres psico-afectivos-imaginarios-estéticos… que son los modos específicos mediante los cuales la cultura es asimilada. Es aquí que toman lugar las estructuras-proceso de proyección-identificació-transferidas que dan a la cultura de masa sus aspectos prácticos de “modelos”. P.159

Abraham Moles i l’enfocament cibernètic: L’individu com un sistema obert que està determinat a: a. un capital hereditari; b. els fets de la seva història personal (reflexos i memòria); c. el medi al qual reacciona.

La ciències humanes aporten a les exactes els fenòmens imprecisos.

Cultura: els elements intel·lectuals d’un esperit individual i d’un col·lectiu d’esperits.

La cultura moderna com un mosaic, un conglomerat aleatori d’elements dispars: molt coneixement de molts camps, molts Canals. Flux de missatges no jerarquitzats.

Sistema cultura i fenòmens impurs (que no provenen pròpiament de la cultura).

Mariona:

La necessitat de no perdre una perspectiva crítica quan abordem la competència comunicativa: tenir present com fem servir els recursos comunicatius i com els recursos comunicatius ens fan servir a nosaltres, ens manipulen.

Vivim en un flux de comunicació constant en què contínuament hem de triar, destil·lar, posicionar-nos. Comunicar-se no és una opció, és un magma.

El concepte de cultura i allò que s’ha d’ensenyar a l’escola: els mitjans de masses generen una pròpia cultura, que es retroalimenta. És la cultura que volem per a l'escola?