(apunts preparats per XFontich)
He explorat tres tipus de fonts:
-
D’un passat proper: Benejam (2010) i els altres textos del monogràfic sobre
competències de la revista Articles on apareix aquest text;
-
D’un passat llunyà: referències a treballs de Dewey, Leontev i Illich (de
llibres diversos, com ara el de Trilla 2001);
-
Del present: Fossard i Barajas (2018) sobre competències en creativitat en
l’entorn digital, Gracia (2018) sobre competències en educació lingüística, i
Monereo (2018) sobre les competències del docent universitari;
El text de Benejam (2010) fa reflexions molt suggerents sobre qüestions
ètiques lligades a l’ofici de mestre; les deixaré de banda i em centraré en una
referència als tres discursos que segons ella desencadena el debat sobre les competències:
1. Discurs sobre les capacitats
2. Discurs sobre els continguts
3. Discurs sobre l’avaluació
he vist que cada discurs es pot vincular a aspectes diversos sobre les competències
(problemes i aportacions) que autors diversos han explorat;
1.
Discurs sobre les capacitats
-
“les
capacitats, convertides en competències per la insistència en el caràcter
contextual i en l‘aplicabilitat que les caracteritzen, obliden que el
coneixement [l’aprenentatge?] és intencional”
-
Dewey (Pragmatisme), Leontev (Teoria de l’Activitat), Bronfembrenner
o
INTENCIÓ - ACTIVITAT
o
Base de part important de la recerca en educació dels darrers decennis
o
Exemple: SD -
o
ACTIVITAT:
§ Molar; no és la suma de les parts però es pot dividir en parts; és situacional i
contingent i té en compte les circumstàncies concretes en què es desenvolupa;
no respon a l’aplicació d’un guió previ;
§ l’activitat humana descansa sobre
tres grans pilars: motius, objectius i accions. Els motius constitueixen les
necessitats íntimes de perseguir algun objectiu que considerem important. Les
activitats en què ens impliquem en la nostra vida quotidiana, acadèmica,
professional i de lleure sorgeixen sempre de motius concrets i s’orienten a uns
objectius clars: escriure un text, editar un vídeo, organitzar un viatge o una
excursió, assolir una millor forma física, ampliar el grup de contactes a
Instagram, etc. L’objectiu actua com un horitzó i per assolir-lo haurem de “fer
alguna cosa”, és a dir, d’implicar-nos en un conjunt d’accions.
2.
Discurs sobre els continguts
-
“s‘està fent un esforç interessant per identificar i
ordenar els ítems que inclouen cada una d‘aquestes competències bàsiques”
o “La selecció
dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals en què s‘ha de ser
competent s‘apleguen en protocols inabastables”
o “poden ser
valuoses com a referent, com a exemples orientadors d‘allò que es pot
considerar rellevant, però no poden resoldre la concreció d‘un currículum
tancat”
o “contradicció
amb l‘essència del que s‘entén per competència: la capacitat de respondre a
demandes complexes i inesperades”
-
Illich, Holt – La desescolarització – Els continguts
s’aprenen a l’escola i fora de l’escola
o El s XIX
l’escola obligatòria protegeix l’infant de ser enviat a treballar al camp; al
sXX post IIGuerra Mundial la generalització de l’escolarització a tota la
població (a) fica a l’escola alumnes que no hi volen ser, i (b) separa l’escola
de la realitat social
o Exemple: Estudis
de pràctiques vernacles – alumnes que suspenen llengua a l’escola i són
extraordinaris novel·listes per Internet
-
Les competències ajudarien a fer més permeables els
continguts del món escolar i el món
extraescolar
-
Però l’escola no és una empresa
o Competències en
el marc del NPM (New Public Management)
o En l’educació:
SAWA – School Autonomy with Accountabiliy
o Programa per a
la reforma neoliberal de les
administracions
o Idea d’EXPLICITUD
§ Assumpció
general a les reformes curriculars actuals (e.g., UK, Suècia, Espanya, Estats
Units, etc.)
§ Explicitar és
sinònim de ser transparent i de ser efectiu en l’aprenentatge
§ És bo per als
processos d’homologació de sistemes d’avaluació, de comparació d’organitzacions
educatives, etc.
o Genera un
alumne...
§ Actiu consumidor
d’educació
§ Passiu receptor
de saber reproduïble
3.
Discurs sobre l’avaluació
-
“Identificar competències amb la finalitat de poder-ne avaluar
l‘aprenentatge, mesurant el rendiment escolar [...] trobar indicadors”
-
Permeten visibilitzar allò que hem de conèixer, treballar i no desatendre
-
Hi ha el risc d’una certa instrucció directa
-
Mercer (2013): “Ensenyar no és l’aplicació d’un guió previ”
-
J. Dewey: “la qualitat del procés mental, no la producció de respostes
correctes, és la mesura del creixement educatiu” (the quality of the mental process, not the production
of correct answers, is the measure of educative growth)
|
Marcs competencials
|
Activitat
|
1.
|
·
Llistes de competències
|
·
Conjunt d’accions desencadenades per una motivació i orientades per una
intencionalitat
|
2.
|
·
Caràcter sinòptic – tancat
|
·
Caràcter dinàmic – obert
|
3.
|
·
Kierkegaard: la vida es viu endavant però s’entén cap enrere
·
Mirada enrere
|
·
Mirada endavant
|
4.
|
·
Espai per guiar la reflexió sobre l’activitat
|
·
Moviment intencional, desencadenat per una motivació i concretat per unes
accions (conscients) i unes accions (rutinitzades)
·
El marc competencial ajuda a orientar l’activitat
|
5.
|
·
Si les competències guien l’activitat, aquesta es torna resultat de
l’aplicació d’una mena de guió
|
·
Si l’activitat no té en compte les competències es torna un cúmul
d’accions basades en “fer” perpo sense una idea clara de “què es fa” ni “amb
quina finalitat”
·
No disposem d’ulleres per poder reflexionar-hi
|
6.
|
·
Miller (2011): l’aprenent no aprèn de l’expertesa del docent sinó de les
activitats intencionals en què s’implica organitzades per l’expert
·
Expertesa = Marc competencial
|
·
Aprenentatge = Activitat adequadament orientada
|
4.
Exemple de la dificultat de lligar el que és sinòptic i el que és dinàmic:
-
Marc competencial per a la creativitat en l’entorn digital
· Competències: permeten la
identificació d’indicadors
· Creativitat – oberta, divergent-convergent
· Entorn digital – dinàmic,
virtualment infinit
-
Propostes educatives
· Compleció de tasques tancades
