Reunió 7 comissió CCiRC
Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Dimarts, 4 de juny de 2019
12:00-14:00
Assistents
Montserrat Fons, Mariona
Corcelles, Mariona Graell, Mariona Masgrau, Mariona Casas, Xavier Fontich
Excusats
Francesca Segarra, Jacky
Verrier
Algunes de les idees plantejades per anar
donant forma a l’informe
Un mestre, quan usa la CC, ha de desenvolupar alhora el RC; cal tenir
present en aquest sentit pràctiques a l’aula universitària per promoure el RC (MGraell). En aquest sentit, se sap com promoure la CC però no el RC
– què es fa? (MCasas). El treball sobre el debat
hi pot ajudar (XFontich). Els alumnes han de ser capaços de defensar per
què fan el que fan – com ho argumenten – quin raonament crític manifesten - tenir RC és estar posicionat (MGraell). A l’apartat 3 és on podem desenvolupar aquestes idees (MCorcelles). Els alumnes no tenen raonament crític (MFons), l’apliquen al TFG però de manera poc desenvolupada (MCasas). En tot cas, CC i RC
han d’anar junts – es pot potenciar això el text argumentatiu - distingint
entre els tipus de text i gèneres discursius
– entre textos acadèmics i textos més d’ús comú en societat – podem proporcionar
orientacions per incidir en els profes de llengua i perquè els que no són de
llengua prenguin consciència del format dels treballs (acadèmics i no-acadèmics
o més socials (MMasgrau). Preguntes que es poden formular són
“Diversifico els gèneres que proposo d’escriure? Dedico la sessió a explicitar
la funcionalitat dels gèneres? Pregunto als estudiants què entenen per assaig, etc.?”
(perquè cadascú, profes i alumnes, entén coses diferents) (MCorcelles). A les orientacions (apartat 3) podem posar-hi què
entenem per Oralitat i Escriptura, i ens
podem basar en els gèneres segons la funció (e.g., Investigació, Autoreflexió i
Professional), oferint alguna classificació i orientacions a partir d’alguna
categorització (MCorcelles). Podem pensar en gèneres /
formats com el Pòster, la comunicació, PechaKucha, etc. (MMasgrau). Podem plantejar, als docents implicats en els graus de
magisteri, dos tipus de preguntes: a) quin és el currículum al llarg dels
cursos? i b) com ho fas tu? (MCorcelles). Podem pensar en els
gèneres més socials (e.g., a primer cicle els més expositius i argumentatius) i
els gèneres més acadèmics o més propers a la recerca, recuperant el terme de
tipus de text i lligant-lo al de gènere discursiu (MMasgrau).
Podem a l’apartat 2 definir els termes de funció ideacional, interactiva/interpersonal
i textual, per explicar per què pensem que són funcions importants: f. ideacional
per crear coneixement, f. interpersonal per dialogar, f. textual per a l’elaboració
del text; així a l’apartat 3 ens hi podrem referir (MCorcelles).
Això els pot ajudar a veure que algunes coses ja les fan (MGraell). A les orientacions podem fer referència a famílies de gèneres
– cal que anem explicant per què és important que els futurs mestres dominin
aquestes funcions (MCorcelles). Podem parlar de funcions,
gèneres i tipologies (MCasas). En relació als tipus de
text podem fer referència a la idea de seqüències dominants, ja que n hi ha a
la realitat textos nítidament d’un tipus o d’un altre (XFontich).
Ens cal saber com lliguem aquest plantejament amb la idea de RC (MFons). En certa manera, des del moment en què s’usa un gènere o un
altre l’usuari activa el RC perquè pensa en un destinatari, en una funció,
etc.; no associem el raonament crític a un gènere, encara que n’hi ha que recullen
més el nostre posicionament (MCasas). Al llarg de la carrera
hem de proposar tasques que impliquin RC (MCorcelles).
Cal que això ajudi els docents implicats als graus a pensar “Milloro? Prenc
consciència del que estic demanant? Demano un treball no pas en genèric sinó un
text més argumentatiu, més narratiu, etc.? En determinats moments un i en
determinats moments un altre?”; això ho hauran de fer també ells amb els seus
alumnes (MMasgrau). En certa manera, la forma com es
demana un gènere pot potenciar el RC (MFons). Nosaltres
fem una experiència que potencia el RC, que consisteix a demanar que la
presentació del treball no es fa del propi treball sinó del d’un altre (MGraell). Cal explicar-los què és el RC (XFontich).
El plantejament de les PAP en relació al RC era entendre què es llegeix i
oralitzar el propi coneixement i a partir d’aquí escriure un text (MCasas). Efectivament, les PAP tenen la intenció de fer que
explicitin el seu posicionament i alhora mostrar que ho fan amb CC (MMasgrau). A la part d’orientacions podem incloure-hi rúbriques per
avaluar aspectes diversos: la lectura crítica, l’expressió, etc.; l’objectiu és
ajudar els profes que no són de llegua a reflexionar sobre la llengua (MCorcelles). Es tracta d’oferir-los un marc per millorar la pròpia docència
(MMasgrau). Podem organitzar l’apartat 3 en relació a aspectes com
ara llegir, parlar, comunicar, emissor, receptor, mediació, interacció, comprensió
oral, etc. (MCorcelles).
Proposta de treball operativa
·
Disposem del document al drive on hem anat aportant-hi idees; però
decidim a proposta de MFons que ara les diverses parts poden començar de cap i
de nou.
·
Quedem que treballem per equips:
-MCasas & XFontich – plantejament general (parts 1 i 2) – unes 4 pàgines
-MMasgrau & MFons – definir funcions de Halliday, families de géneres, tipus de text, etc. (part 4) – de 6 a 7 pàgines
-MGraell & MCorcelles – orientacions CC i RC (part 3) – de 6 a 7 pàgines
-MCasas & XFontich / elaborat entre tots a partir d'un text base – tancament & vocabulari (part 5) – 2 pàgines
Calendari de treball
LLIURAMENT DEL
TEXT D’ESBORRANY
· Dilluns 29 de juliol – via
drive
|
LLIURAMENT DE L’INFORME
·
Finals de setembre
de 2019
|
