Bronckart i Dolz sobre la noció de competència

(Apunts preparats per MMasgrau)



BRONCKART, Jean-Paul, DOLZ-MESTRE, Joaquim. La noción de competencia : su pertinencia para el estudio del aprendizaje de la acciones verbales. In: J.-P. Bronckart. Desarrollo del lenguaje y didáctica de las lenguas. Buenos Aires : Miño y Davila, 2007.

Competències: un terme per redefinir i organitzar el camp educatiu.

Parteix de la crítica de la transmissió unilateral de continguts.

Són debats cíclics, però no es poden reduir a la tensió sabers-competències.

Educació Moderna: contra el fixisme (el saber unívoc fixa en un corpus de textos que controla l'església).

Pensament modern (nascut al XVIII): principi del progrés dels coneixements; principi d'educabilitat; principi de la democràcia igualitària.

L'educacio combinava instrucció i educació.

Topa amb la perversió política; la pervivència inderrocable de mètodes escolàstics... (150)

Competència

1.    Chomsky (1955): terme innatista, que combat el behavourisme, positiu (retorn al subjecte), predisposició innata i universal. La intel·ligència és la suma de competències.

2.    Hymes: no és d'origen biològic, sinó una capacitat adaptativa i contextualitzada, s'aprehenen les competències; sintàctica, narrativa, conversacional, retòrica, productiva, receptiva...

3.    Camp de l'anàlisi del treball i la formació professional: capacitats més generals i flexibles; saber fer i capacitats metacognitives (en comptes del coneixement prfund dels sabers estables)

Dues perspectives

1.Del subjecte a l'entorn (propietat biològica de l'organisme humà).; es tornen capacitats mitjançant la interacció social i aprenentatge. En un primer estadi, servei per revestir la psicologia d'àurea de ciència exacta; en un segon estadi, el terme competència acompanya només el nom de les àrees. Poc útil per a educació.

2.Del medi a l'home: s'analitzen les activitats col·lectives, les performances dels individus confrontats a elles i es pensa quines competències calen per fer més eficaces les performances. Parteix de l'activitat col·lectiva humana i de les avaluacions socials. Però aquesta perspectiva avui està impulsat per un projecte de desregularització neoliberal potenciat per poders econòmics.

Moltes definicions de competències (155)

Levy- Leboyer

Tardiff

habitus

...

Les competències...

·         No  aborden  a relació entre haver de ser i ser

·         Les competencies s'imputen a formats d'estructura sociològica o a les propietats psicològiques dels subjectes.

·         Inclouen comportaments, coneixements, actituds o saber fer. Capacitats transversals. Generalitzacions metacognitives

·         "No se puede pensar la problemática de la formación utilizando un término que inclou funcions psicològiques superiors () i que alhora accepta i anul·la les opcions epistemològiques que es refereixen a l'estatus d'aquestes funcions: saber saber fer, comportament,etc. p. 156

·         Són presa del neoliberalisme.

Propostes:

·         Competències per la cohesió social: 1r saber activitats generals (l'activitat verbal; però no es pot aprendre el verb si no és amb els sabers i viceversa); i 2n activitats específiques professionalitzadores.

·         Estatus dels sabers: incomplets, diversos, en permament valoració social. Els estudiants també són valorats i participen d'aquesta valoració social (157)

·         Educabilitat: l'aprenentatge es considera un procés evolutiu, de conceptualització i reconceptualització; cal que integri la mediació social que orienta els aprenentatges i els fa eficaços; i cal saber com educar (des de la seva perspectiva és un saber que es pot extreure des de l'obseració de la pràctica).

Criteris per saber com educar en comunicació:

- Els gèneres

- La representatitivitat dels gèneres a ensenyar i la seva complexitat.

- Elaborar-ne un model didàctic. Tres objectius d'ensenyament

Els autors manifesten moltes reserves cap al terme competències:

1. Funcionals:

És un terme que s'aplica a diferents nivells d'anàlisi i això comporta molta confusió:

- nivell dels objectes socials i de les finalitats que se'ls associen.

- nivell dels objectes i propòsits d''ensenyança elaborats en el marc dels models didàctics.

- nivell de les capacitats (saber, saber fer, actituds) dels alumnes abans, durant i després del procés d'ensenyament.

2- Ètiques: Sovint la tria de l'objecte i els propòsits d'ensenyança no es pensen per participar de la vida social i comunicativa, sinó per adapatar-se al caràcter fluctuant de les situacions laborals.