les notes següents són els apunts de la Mariona Masgrau a l'exposició de M. Corcelles i M. Graells:
Expliquen el procés de recerca bibliogràfica:
totes portaven a Hymes.
L’objectiu és definir i potenciar les competències
del futur mestre d’Educació Infantil i Primària.
Cal posicionar-se també en com entenem el terme de
competència.
Cal tenir també en l’horitzó les competències que
s’han de potenciar en els alumnes d’Educació Infantil i Primària.
Analitzen el raonament crític en el marc del
mestre indagador.
Hymes (per Mariona Graell)
Competència lingüística (una competència ideal que
s’immergeix en un món imperfecte)
Competència comunicativa
Teoria sociolingüística integrada a la competència
Com sortir de la competència lingüística perfecta?
Per què busquem un usuari lingüístic ideal (que no existeix)?
Hi ha una homogeneïtat en els estudis d’Educació
(punts compartits, un fil conductor o denominadors comuns)? Hi ha un fonament,
una base de la competència comunicativa que hem de garantir?
Què és apropiat per a un professional de
l’Educació?
Potser cal definir quines situacions ha de poder
resoldre un mestre; i què impliquen.
Una forma de concretar encara més aquesta idea és
pensar en els gèneres (entesos com situacions d’expectatives fortament
vinculats a continguts).
Els estudiants exigeixen casos: cada cop costa més
explicar continguts de manera aïllada; els estudiants demanen situar-se.
Tendim als aprenentatges deductius, no tant
inductius.
Cal garantir, no obstant, que s’arriba a uns
continguts específics, uns coneixements.
Day, C. “Teachers as inquirers” a Day Developing
teachers: the challenges of lifelong learning
Recerca-acció:
Reflection in action, on action , about action
Acció . raons practiques i teòriques, justificació
teórica
El tercer nivell és crític
Aspectes per desenvolupar el pensament crític
(Brookfield):
-
Identificar i
qüestionar assumpcions
-
Qüestionar-se
la importància el context
-
Imaginar i
explorar alternatives
-
Desenvolupar
un escepticisme reflexiu
Meijer, Geijsel, Kuijpers, Boei, Vrieling
L’actitud d’indagació dels mestres sovint es
relaciona amb un tret de la personalitat més innat i inamovible.
Hi ha tests d’accés als estudis de mestres que
seleccionen gent amb tres de caràcter oberts, curiosos. Aquest grup de recerca
mira de demostrar que la curiositat es pot formar, despertar.
L’actitud indagadora té dues reflexions:
- interna: pensament crític
- interna: pensament crític
-
Externa:
fonts de coneixement
Com es defineix l’actitud indagadora.
Proposta per avaluar el pensament crític a través
de l’escriptura. 4 nivells:
1.
Acció
habitual: dir el coneixement (aproximació superficial, dependència del literal)
2.
Comprensió:
intenta aprofundir-hi sense relacionar-ho amb la vida quotidiana
3.
Reflexió:
intenta reflexionar-hi des de l’experiència personal o les aplicacions de la vida
quotidiana
4.
Reflexió
crítica: hi ha hagut transformació, es desenvolupa una nova perspectiva.
Aquesta reflexió crítica potser s’activa amb el
temps, amb un contrast amb la pràctica, que catalitza aquest canvi o reflexió.
La reflexió crítica potser el que ens aporta és el
fet de poder exigir evidències als estudiants: ens permet poder-los demanar que
ens aportin proves o evidències que mostrin aquest canvi. Podem demanar-los que
facin una reflexió metacognitiva sobre aquest canvi, que es descrigui o es
demostri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada