Acta sessió 7 CCiRC - 4 juny 2019 UVic

Reunió 7 comissió CCiRC

Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Dimarts, 4 de juny de 2019

12:00-14:00

Assistents

Montserrat Fons, Mariona Corcelles, Mariona Graell, Mariona Masgrau, Mariona Casas, Xavier Fontich

Excusats

Francesca Segarra, Jacky Verrier

Algunes de les idees plantejades per anar donant forma a l’informe

Un mestre, quan usa la CC, ha de desenvolupar alhora el RC; cal tenir present en aquest sentit pràctiques a l’aula universitària per promoure el RC (MGraell). En aquest sentit, se sap com promoure la CC però no el RC – què es fa? (MCasas). El treball sobre el debat hi pot ajudar (XFontich).  Els alumnes han de ser capaços de defensar per què fan el que fan – com ho argumenten – quin raonament crític manifesten -  tenir RC és estar posicionat (MGraell). A l’apartat 3 és on podem desenvolupar aquestes idees (MCorcelles). Els alumnes no tenen raonament crític (MFons), l’apliquen al TFG però de manera poc desenvolupada (MCasas).  En tot cas, CC i RC han d’anar junts – es pot potenciar això el text argumentatiu - distingint entre els tipus de text i  gèneres discursius – entre textos acadèmics i textos més d’ús comú en societat – podem proporcionar orientacions per incidir en els profes de llengua i perquè els que no són de llengua prenguin consciència del format dels treballs (acadèmics i no-acadèmics o més socials (MMasgrau). Preguntes que es poden formular són “Diversifico els gèneres que proposo d’escriure? Dedico la sessió a explicitar la funcionalitat dels gèneres? Pregunto als estudiants què entenen per assaig, etc.?” (perquè cadascú, profes i alumnes, entén coses diferents) (MCorcelles). A les orientacions (apartat 3) podem posar-hi què entenem per Oralitat i  Escriptura, i ens podem basar en els gèneres segons la funció (e.g., Investigació, Autoreflexió i Professional), oferint alguna classificació i orientacions a partir d’alguna categorització (MCorcelles). Podem pensar en gèneres / formats com el Pòster, la comunicació, PechaKucha, etc. (MMasgrau). Podem plantejar, als docents implicats en els graus de magisteri, dos tipus de preguntes: a) quin és el currículum al llarg dels cursos? i b) com ho fas tu? (MCorcelles). Podem pensar en els gèneres més socials (e.g., a primer cicle els més expositius i argumentatius) i els gèneres més acadèmics o més propers a la recerca, recuperant el terme de tipus de text i lligant-lo al de gènere discursiu (MMasgrau). Podem a l’apartat 2 definir els termes de funció ideacional, interactiva/interpersonal i textual, per explicar per què pensem que són funcions importants: f. ideacional per crear coneixement, f. interpersonal per dialogar, f. textual per a l’elaboració del text; així a l’apartat 3 ens hi podrem referir (MCorcelles). Això els pot ajudar a veure que algunes coses ja les fan (MGraell). A les orientacions podem fer referència a famílies de gèneres – cal que anem explicant per què és important que els futurs mestres dominin aquestes funcions (MCorcelles). Podem parlar de funcions, gèneres i tipologies (MCasas). En relació als tipus de text podem fer referència a la idea de seqüències dominants, ja que n hi ha a la realitat textos nítidament d’un tipus o d’un altre (XFontich). Ens cal saber com lliguem aquest plantejament amb la idea de RC (MFons). En certa manera, des del moment en què s’usa un gènere o un altre l’usuari activa el RC perquè pensa en un destinatari, en una funció, etc.; no associem el raonament crític a un gènere, encara que n’hi ha que recullen més el nostre posicionament (MCasas). Al llarg de la carrera hem de proposar tasques que impliquin RC (MCorcelles). Cal que això ajudi els docents implicats als graus a pensar “Milloro? Prenc consciència del que estic demanant? Demano un treball no pas en genèric sinó un text més argumentatiu, més narratiu, etc.? En determinats moments un i en determinats moments un altre?”; això ho hauran de fer també ells amb els seus alumnes (MMasgrau). En certa manera, la forma com es demana un gènere pot potenciar el RC (MFons). Nosaltres fem una experiència que potencia el RC, que consisteix a demanar que la presentació del treball no es fa del propi treball sinó del d’un altre (MGraell). Cal explicar-los què és el RC (XFontich). El plantejament de les PAP en relació al RC era entendre què es llegeix i oralitzar el propi coneixement i a partir d’aquí escriure un text (MCasas). Efectivament, les PAP tenen la intenció de fer que explicitin el seu posicionament i alhora mostrar que ho fan amb CC (MMasgrau). A la part d’orientacions podem incloure-hi rúbriques per avaluar aspectes diversos: la lectura crítica, l’expressió, etc.; l’objectiu és ajudar els profes que no són de llegua a reflexionar sobre la llengua (MCorcelles). Es tracta d’oferir-los un marc per millorar la pròpia docència (MMasgrau). Podem organitzar l’apartat 3 en relació a aspectes com ara llegir, parlar, comunicar, emissor, receptor, mediació, interacció, comprensió oral, etc. (MCorcelles).

Proposta de treball operativa

·       Disposem del document al drive on hem anat aportant-hi idees; però decidim a proposta de MFons que ara les diverses parts poden començar de cap i de nou.

·       Quedem que treballem per equips:

-MCasas & XFontich – plantejament general (parts 1 i 2) – unes 4 pàgines 

-MMasgrau & MFons – definir funcions de Halliday, families de géneres, tipus de text, etc. (part 4) – de 6 a 7 pàgines 

-MGraell & MCorcelles – orientacions CC i RC (part 3) – de 6 a 7 pàgines 

-MCasas & XFontich / elaborat entre tots a partir d'un text base – tancament & vocabulari (part 5) – 2 pàgines 

Calendari de treball

LLIURAMENT DEL TEXT D’ESBORRANY ·       Dilluns 29 de juliol – via drive

LLIURAMENT DE L’INFORME ·       Finals de setembre de 2019