MGraell presenta una revisió del concepte de competència a partir d’una lectura d’una
font original, Hymes, arran d’observar que molts dels articles explorats en una
cerca en repositoris diversos es remeten encara als treballs inicials d’aquest
autor, ben actuals, doncs. Una idea clau és que cal obrir la noció de competència
lingüística a la diversitat dels usos lingüístics reals.
En certa manera
en un sentit contrari, la presentació de LComajoan sobre les aportacions de
Hustijn mostra en certa manera un camí oposat a aquest, ja que el text de l’autor
holandès revisa i recupera la noció chomskyana de competència lingüística, com a noció
nuclear a l’hora d’abordar no només l’estudi de la llengua sinó l’estudi del
seu ensenyament; les altres competències com ara la discursiva o la sociolingüística
(esmentades per treballs com els de Canale, autor seguidor de Hymes) vindrien
després.
MMasgrau exposa la revisió de Bronckart i Dolz, que es remeten a les nocions històriques esmentades en els dos paràgrafs precedents d'aquest post, i que mostren l'enorme complexitat del terme i les múltiples possibilitats de definició des d'òptiques diverses, així com la necessitat de situar les competències en les pràctiques comunicatives socials (a través de nocions com 'gènere').MMasgrau també exposa algunes reflexions sobre la necessitat d'una competència amb els mitjans de comunicació, a partir d les reflexions de Morin.
MFons també explora algunes qüestions clau de raonament crític lligades a la necessitat de poder ‘llegir críticament’ els mitjans de comunicació. MFons explora a partir d’un article d’Umberto Eco la noció de comunicació a partir de l’esquema clàssic de la comunicació de RJakobson. Eco considera que la clau per fer possible la comunicació és la capacitat de poder ‘traduir’ els missatges codificats en un sistema semiòtic a un altre sistema semiòtic.
MCorcelles fa
una revisió de la noció de raonament crític basant-se en la noció treballada pel
seu grup de recerca a la URL de ‘professor indagador’. Mostra alguns dels
paràmetres on caldria situar aquesta noció d’indagació (vegeu aquí).
Finalment, a
partir dels tres discursos que segons Benejam poden lligar-se a la noció de
competència, XFontich estableix relacions entre la noció de marc competencial
(sinòptic) i activitat humana (dinàmica), aquesta darrera explorada des dels estudis
socioculturals i assumida de manera majoritària per la recerca en didàctica de
la llengua portada a terme a casa nostra (per exemple pels estudis i les
propostes d’intervenció a l’aula del grup GREAL).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada